LES PARAULES poden estar amagades, plenes de pols, poden ser porugues, mandroses,  gegants, grosses, mitjanes, petites, grolleres, ofensives, intuïdes, dolces, tendres, amables, sorprenents, entenedores, tristes, alegres, divertides, interessants, pròpies, impertinents, sinceres, fingides, sobreres…

LES PARAULES i els llibres, les biblioteques, els sentiments, el teatre, la música, l’expressió, la comunicació, les cordes vocals, els fonemes, el grafisme, els grafittis, els llenguatges, els parlars, les revistes, els cartells, les idees, la cançó, la poesia, el llegir, l’escriure, l’explicar, la imprempta, la lingüística, el donar nom a les coses…

I LES LLETRES que poden estar emmagatzemades en un prestatge. Biblioteques plenes de llibres i de lletres. També parets plenes de pictogrames que expliquen històries. Escriptures gravades a la pedra i a l’escorça del arbres. Grafittis que expressen pensaments, idees o no…

Escriptures efímeres dibuixades a la sorra amb els dits de la mà, fins que l’ona les desfà…El signe i el so. L’escriptura del so. La partitura i la música. Cançons plenes de lletres.

Una lletra per cada dia de l’any. Cada lletra una imatge diferent, una cultura, una idea.

Fer de les lletres una altra cosa. Poesia visual? Publicitat?

APILAR PARAULES . Apilar-les i engolir-les. Esmorzar d’escriptor?

Capses plenes de paraules. Capses buides de paraules però plenes d’idees. Paraules que són capses perquè són plenes de pensaments, de continguts i d’imatges. Paraules amb tapa.

Tipografia. Paraules ficades en una caixa. Una caixa de fusta dividida en diferents casselles que contenen piles de lletres de plom. Entre les lletres, les peces de plom que imprimeixen les pauses entre paraules, els silencis.

Paraules desades en els microfilms. Paraules desades en disquets informàtics, en CD-ROM, en DVD’s acompanyats d’imatges i de sons.

LLIBRES de tota mena…  il·lustrats, grans, petits, misteriosos, plens de fotografies, de dibuixos, d’imatges, transparents, imaginats, vius, fantàstics, saborosos, ensopits…

Poden tenir les pàgines enrotllades com un tub, poden ser com capses, poden ser fulls enquadernats. Poden ser de paper, de roba, de pell, de pergamí… O poden ser fulls de paper plegats per la meitat i lligats amb un cordill, buits d’imatges i de lletres, per dir coses diferents, per comunicar sensacions i sorolls a qui els observa…

Els podem trobar a les biblioteques, en un prestatge d’una botiga, en una exposició… potser a casa nostra… a la teva…

Experimenta

Dibuixa llibres per explicar coses, construir llibres per poder transportar les teves històries inventades…

T’agradaria fer un llibre amb records i rastres de cada dia?  Ets lliure de fer-lo amb el material que vulguis, de la manera que vulguis, relligat o no… dins d’un tub, dins d’una capsa… Potser un regal especial… per a algú especial…

Pensar – idear

L’ornamentació i la manera de fer un llibre té relació amb els canvis socials? i amb les diferents cultures del nostre món?

Poden ser considerats llibres una capsa plena de fulls, de paraules, un pot ple de lletres… ?

T’atreviries a dibuixar lletres amb un càlam de canya? Quina cultura les fa servir?

i més enllà…

Un pictograma és un dibuix o jeroglific que comunica continguts o descriu objectes sense relació amb la forma fonètica. Podries investigar cultures que utilitzen aquest tipus d’escriptura.

Escrit enganxat a la façana de la Universitat Central de Barcelona

Què és una finestra?  Es una obertura feta en una paret per donar pas a la llum i a l’aire.

La finestra posa el món exterior en contacte amb el món interior. Ens permet de mirar enfora sota la protecció del sostre. Mirar endins i copsar l’espai interior d’un espai desconegut. Marca dues tensions… fa veure i fa no veure. Ens porta a l’exterior, a la llum. Ens permet respirar l’aire. És sinònim de forat, de sortida des de dins, d’aparador, d’espectacle.

Hi ha finestres cegues, tapiades, grans, petites, estretes, amples, fixes, mòbils, tortes, dretes, rectangulars, quadrades, rodones, ogivals, amb finestrons i sense, amb reixes i sense, amb vidres transparents, amb vidres opacs, amb vidres de colors, amb vidres translúcids, plenes i buides, amb guarniments o sense, amb persianes mallorquines… menorquines…

Poden estar obertes endins, obertes enfora, construïdes a dalt o a baix, a un costat i a l’altre de les parts, duplicades, sota d’un arc de mitja volta, sota l’arc de les celles…

i serveixen per poder fer el xafarder, observar, controlar, amagar-s’hi darrera, espiar, enamorar-se, mirar tranquil·lament, abocar-s’hi per mudar coses d’una casa a l’altra, llençar coses daltabaix, comunicar-se amb l’altre, deixar passar la llum, deixar passar el soroll, deixar passar els colors, deixar passar l’espai, deixar passar el temps, empaitar formes amb la mirada…

LA FINESTRA es relaciona amb l’arquitectura, l’urbanisme, la llum, els miralls, els reflexos, el paisatge, el clima, el temps, l’espai, el món de les fades, l’imaginari, la geometria, la construcció, l’observació, la vigilància, la xafarderia, el teatre, la televisió, la fotografia, el cinema, l’art, la mirada, el viatge, el tren, la casa, la ciutat, el poble, el carrer, el sol, un mateix, el buit, l’aire, l’espera i l’arribada, les portes, el cel, la foscor i la claror, l’ull, el veure, les cortines, les persianes, les flors, els ocells…

OBRIR FINESTRES com un encetar les coses noves que la vida t’ofereix. En sentit figurat… obrir el cor, obrir els ulls. Obrir-se a la vida. Fer-se accessible en obrir els nostres braços als altres. S’obra el teló d’un teatre com si fos una finestra i tothom mira endins… la funció comença…

O simplement obrir la finestra de la nostra habitació per copsar l’espai exterior amb tots els nostres sentits. Deixar passar el dia i la nit, els colors, els sons, les olors… i mirar…

També tancar les finestres i amb aquest gest interceptar les mirades exteriors. És ara que les finestres poden deixar veure però no deixen tocar res.

L’ordinador una nova pantalla oberta a la informació. Una finestra oberta de bat a bat al món sencer.

La televisió com una finestra que s’engega… i no sentim el que gemega.

Obrir finestres com un obrir i mirar, com un mirar una altra finestra.

Experimenta

Si vols, situa’t darrera una de les finestres de casa teva i observa l’exterior a través d’elements diferents: un marc quadrat de cartolina (10x10cm.), un marc rodó de cartolina (20cm.), un objectiu de màquina de fotografiar, una lent d’augment, uns prismàtics, un paper transparent, un tros de roba…  Pots anotar les teves impressions i dibuixar el tros de paisatge que hagis triat d’observar a través d’un d’aquests elements… o del que tu hagis escollit per experimentar.

Pensar

Les finestres són elements decoratius en una façana? Podries trobar edificis sense finestres? Com és la distribució de les finestres en un edifici? ¿És sempre simètrica? Pots entrar per una finestra a casa? Obrir i tancar finestres és el mateix que obrir i tancar portes?

¡Internet obra finestres al món!  Per què?

i més enllà…

Podries fer una fotografia de la finestra de la teva habitació des de dins cap enfora. Situa’t per fer-la ben lluny de la finestra. Després fotografia el que veus des del forat de la mateixa finestra. Compara els resultats obtinguts. Pots completar l’experiència fent un dibuix, una pintura, un col·lage, una  imatge… del que que t’agradaria veure des de la teva finestra cada dia en llevar-te.

Surt al teu carrer de nit i observa les finestres de qualsevol casa o edifici que tingui llums obertes… imagina que s’hi fa al darrera… pensa-hi i després ho pots escriure… ¡pot ser un conte molt interessant per tu!

Mirar des d'un forat

Viatjar d’un punt a l’altre de la terra. Aquí és de dia i allà és de nit.

Observar el caminar de la gent, un pas darrera l’altre.

L’una, les dues… moltes hores caminant i el temps corre i se’n va…

El pas del temps. Un fet darrera l’altre i tornar a començar, sempre. La nostra història explica el pas del temps. Eres un nadó…

Entendre el pas del temps a través dels cicles naturals. A on hi ha un arbre més tard hi haurà un bosc.

Construir  escales diferents, per pujar, per baixar… per anar a llocs diferents.

Pujar al cel i baixar al fons del mar. Pujar a dalt d’una muntanya i baixar al fons del mar… al fons d’un riu o d’un llac…

Inventar màquines per viatjar d’un lloc a l’altre de món… per viatjar de dins a fora o a l’inrevés. Per viatjar pel nostre cos.

Viatjar al futur… i en tornar explicar el que has vist.

Sortir al balcó, pujar al terrat… i cridar ben fort i que tothom ho senti: me’n vaig!!!

Experimenta

Fes una guia de viatges. Destí… un lloc imaginari… o no. Explica com s’hi pot arribar, a on ets pots allotjar, què s’hi pot menjar, visites que recomanes. Fes un recull de fotografies interessants que il·lustrin la guia que recomanes.

Pensa

Viatges quan dorms? Què són els somnis?

i més enllà…

Aconsegueix un mapa del món.  Amb un retolador traça un camí que vagi del teu poble, de la teva ciutat a un poble o a una ciutat d’un altre país del món que en aquell instant sigui de nit. Investiga quin tipus de vida fan els seus habitants. Pensa en reunir tota la informació escrita i d’imatges en un dossier que has de presentar a una Institució oficial perquè et subvencionin el viatge.

"La llarga nit" de Jaume Plensa

(Galeries Toni Tàpies)

Què és la llum? La llum és un agent físic. És una de les formes d’energia. És capaç d’impressionar els òrgans de la vista i ens permet veure els cossos i les seves ombres.

Com es pot manifestar?… reflectida, diàfana, forta, viva, enlluernadora, feble, somorta, dolça, natural, artificial, elèctrica, directa, indirecta, freda, blanca, de colors, polaritzada, incandescent, fosforescent, luminiscent, fulgurant, difosa, reflectida…

Ens arriba per una finestra, una porta, un balcó, una claraboia, un ventalló, una bretxa, una escletxa, un forat, un objectiu fotogràfic, un pany de clau, una lluerna, un orifici…

La llum la fa, una llàntia d’oli, una llàntia de petroli, un llanternó, un llantió, un gresol, un fanal, un lampadari, un quinqué, una xinxeta, una espelma, una candela, una bugia, un ciri, una torxa, una atxa, una metxa d’espart enquitranada, el ble de filament combustible, una cuca de llum…

LA LLUM i la física, l’art, el dibuix, la pintura, la escultura, el volum, els colors, la literatura, la química, la vegetació, el foc, els miralls, les sensacions, l’escenografia, les celebracions, el firmament, les constel·lacions, els estels, els astres, la foscor, els focs artificials, la ciutat, la indústria, la fotografia, les ombres, els oficis, l’energia, la percepció, l’espai, la visió, la ceguesa, la mirada, l’arquitectura, els llamps, el dia i la nit, la ciència, el creixement de les plantes, la funció clorofíl·lica, els miratges, les transparències, les idees…

I L’OMBRA

Obscuritat relativa deguda a la intercepció dels raigs de llum. Part definida de l’espai a la qual la interposició d’un cos opac priva d’arribar els raigs de llum provinents d’un cos lluminós; també, la imatge que aquest espai fa sobre una superfície reproduint en silueta la forma del cos interposat.

En bicicleta per la ciutat

Graffiti presoner

Us posaré un exemple de les “lliçons” que pots rebre sense proposar-t’ho!

El marc una casa particular. Dues persones, una nena i jo. El tema una imatge fotogràfica.

- La meva pregunta va ser… T’agrada?

- La Natàlia em va respondre… si, que m’agrada.

- Què hi veus? – li vaig tornar a preguntar.

- Els barrots d’una presó – em respon ella ràpidament.

- Molt bé i aquesta persona està tancada a dins oi? – Li responc satisfeta d’haver obtingut la resposta “correcta”.

- No! – em rebat la Natàlia amb molta força – tu ets la que s’està a dins… ella és la que s’està a fora!

¿No cal afegir res, oi? I la imatge era aquesta…